VIATGE A EUSKADI

Per fi ha arribat el dia 1 de maig (Festa del Treball). A les 7,30 h. del matí els sis magnífics (Carme i Josep, Cristina i Jordi, Neus i Isi) hem pujat al Peugeot 4007 carregats d'il·lusió i ganes de fer turisme gastronòmic per Euskadi.
Després de parar a esmorzar a l'autopista i de no parar de xerrar de tot i de tots, hem arribat a Zarautz amb l'objectiu de veure la magnífica platja i fer uns "montaditos" al restaurant del gran Arguiñano. La vista marítima fenomenal perquè feia una mica de mal temps (vent) i els surfistes gaudien d'un dia genial per a practicar aquest esport. En quan als "montaditos" només normalets, perquè en tenien de 4 o 5 tipus i res especial. Aquest lloc en pocs anys ha canviat molt i al meu gust ha anat a pitjor, ja que ara és molt modern però ha perdut encant i aquest dia la varietat era minsa. Amic Arguiñano o et vam agafar en un mal dia o cal que et posis les piles.
De Zarautz i amb una vista del Cantàbric fantàstica vam anar cap a Getària. Ens esperava un "homenatge" al restaurant Elkano i com sempre no ens va defraudar. Aquest és un d'aquells restaurants que sempre és igual, són sincers amb el seu producte (sempre et diuen d'on és el peix, per exemple el famós besugo és de Tarifa) i mai intenten col·locar-te molt menjar.
De primer vam fer unes cloïsses a la brasa, unes "xixes" (bolet típic de la zona) i un "salpicon de bogavante"; tot estava molt bo. Per beure Augustus (un Penedès de la bodega Puig i Roca) en van caure 4 ampolles. De segon un extraordinari "rodaballo". Els amics que no coneixien el local al poder gaudir d'aquest magnífic peix van entendre perquè valia la pena venir fins aquí...
Costa trobar a casa nostra un peix d'aquest pes i amb la qualitat i textura que té el "rodaballo" d'aquelles terres.
Per arrodonir el dinar i amb les postres (també excel·lents) vam beure una ampolla de cava Privat. En definitiva un dinar 10!!!

Després i per fer degudament la digestió visita per Getària i el seu port amb vistes extraordinàries del mar i la muntanya verda allí mateix.
De Getària cap a la casa rural d'Hondarríbia, Haritzpe (http://www.haritzpe.net), una casa fantàstica, molt acollidora, situada enmig del monte Jaizkibel i al capdavant l'Amaia, una senyora encantadora.
Una migdiadeta per a reposar forces i cap a San Juan de Luz (al pais basc francès). Feia un fred que pelava i força vent, així que malgrat la vista del mar i el poble són molt bonics, vam tornar cap a Hondarríbia aviat.
Per sopar uns "montaditos" pels bars d'Hondarríbia, després una passejada per vora el mar i per acabar un "gintònic de Seagram's" en un pub.
A l'arribar a la casa rural per anar a dormir ens varem trobar amb que la resta d'hostes també eren catalans i ... molt culés. Una grata sorpresa ja que eren molt agradables i especialment un manresà simpàtic i "tot un personatge".
A les 9'30 h. cap a esmorzar: fruita, suc, embotits, pa amb tomàquet,... tot molt bo. Una passejadeta per Hondarríbia per estirar les cames (els senyors) i fer les pertinents compres (les senyores) i cap a Tolosa. Primer visita al mercat, les mongetes d'aquesta zona tenen molta fama.
Després cap a la pastisseria Gorrotxategi a comprar: xaxos, tejas, barquillos, ....
Uns montaditos i uns txakolis pel casc antic i cap a dinar a l'asador Burruntzi. No hi havia estat mai i us he dir que val la pena. El txuleton boníssim, però lo millor els "pimientos asados", molt millors que els de Casa Julian. De primer vam fer uns espàrrecs, anxoves, ibèrics i després els txuletons i els pebrots. Tot ben regat per un magnum Rioja i de postres: xaxos, tejas i cigarrillos de Tolosa.
Després d'haver gaudit d'un gran dinar vam marxar cap a Donosti, per passejar i esperar l'hora del partit. Vam tenir sort i el vam veure en un lloc fantàstic, amb gent de la Seu i cantant els gols a tope i l'himne cada vegada que feiem un gol...
A sopar i a celebrar-ho una mica...
A dormir, uns millors que uns altres, i a esperar que canti el gall per llevar-se. Després d'un bon esmorzar, a fer maletes, pagar i acomiadar-se de la senyora Amaia, una gran anfitriona que abans de marxar ens va recomanar visitar les sidreries i dos restaurants: Patxiko enea (Lezo) i el Bedua (Zumaia). Quan tornem li farem cas!
Primer vam anar a Zegama a veure el museu de la fusta i cap a Idiazabal on feien el "dia del queso". Una festa magnífica amb productes típics, bon txakoli i molt formatge. Un gran ambient i vam ser rebuts amb honors per membres de l'ajuntament, amb el seu alcalde al capdavant (Txoritz). Ens van convidar a dinar i vam quedar de veure'ns a la Fira del formatge de la Seu d'Urgell. I cap a casa després de gaudir d'un cap de setmana gastronòmic fantàstic.

Restaurant Gínjol

Interessant restaurant situat en un raconet d'Escaldes. Amb una bonica decoració, en una sala on hi caben unes 20 persones, ens rep una noia molt atenta. La carta és curta però no la llegiu perquè els millors plats no hi figuren. Una altra noia que fa les funcions d'encarregada del local, per cert molt simpàtica i agradable, ens explica un munt de plats que no són a la carta i a priori semblen més interessants. La cuina és molt creativa. La carta de vins és completa però els preus són cars, especialment els blancs. Bons postres i també els digestius. Val molt la pena visitar-lo amb la parella (o un parell d'amics màxim) perquè és tranquil i acollidor.

c/ de la Unió, 11 B
Escaldes-Engordany (Andorra)
Tel: (+ 376) 826 716

CAP DE SETMANA A ESPOT

El cap de setmana del 7 i 8 de febrer hem anat a Espot una colla d'urgellencs per tal de gaudir de la neu, la natura, la gastronomia i la bona companyia.

Dissabte vam sortir amb una mica de por per les previsions meteorològiques, però el sol brillava amb força. Parada a Sort per tal de gaudir d'un bon esmorzar (pa amb tomàquet i embotits) al restaurant "Les Brases", després de recuperar forces cap a Espot.

Abans de pujar a l'estació vam parar a l'hotel Roya per deixar les maletes i fer petar la xerrada amb la Joana i família. El vent semblava que no ens deixaria esquiar però vam gaudir d'un bon dia d'esquí

A la tarda una bona migdiada i després d'una passejada pel poble tots a sopar...

Diumenge després d'un bon esmorzar, vam anar a fer una excursió amb raquetes pel bosc del Parc Nacional. Va ser una experiència fantàstica i inoblidable, malgrat alguna caiguda i algun incident degut a la gran quantitat de neu que hi havia.

En definitiva un cap de setmana........ GENIAL!!!!